LLETRES

Imagina’t la foscor. En la foscor dels llocs que no miren el Sol, un esperit mut va despertar-se. Immers en el caos, era incapaç de desxifrar res. No tenia llenguatge i no sabia que la foscor era la nit.

A Una vida a les muntanyes, la Marina Vilalta –pagesa dels Pirineus– comparteix la seva experiència vital amb una transparència absoluta, sense pretensions de superioritat ni judicis desafiants.

El divuit d'agost van afusellar el poeta i dramaturg Federico García Lorca. El seu cos i el de molts altres romanen ignots, tal com va predir en Fábula y rueda de los tres amigos. Però ni tan sols la nit eterna pot silenciar els versos i la memòria. Així l’estimat poeta venç l'odi i la mort

Ser aspres i austers, dedicats al poble i a la seva quotidianitat, als amors de carrer, safareig i petites habitacions. Sense epicitat ni transcendència, si no essent carnals i quotidians, com la fruita, l'horta i l'oli cru.

Heus aquí un oferiment al lector de mirar-se al mirall, de delectar-se en el vertigen i de sentir la seva empremta en el món, aquesta insuportable fugacitat de l'ésser que va néixer per a viure morint.